La posició dels maxil·lars influeix en l’aspecte del rostre, en la manera com encaixen les dents i en funcions quotidianes com mastegar o parlar. Quan la mandíbula queda situada més enrere del que correspon respecte al maxil·lar superior, parlem de retrognàtia mandibular.
Aquesta alteració pot presentar-se amb intensitats molt diferents, en algunes persones és poc perceptible, mentre que en altres provoca un desequilibri facial o dificultats funcionals que requereixen una valoració professional.
En aquesta publicación t'expliquem què és la retrognàtia, com identificar les possibles manifestacions i a entendre per què el tractament s’ha d’adaptar a l’edat, al creixement i a les necessitats de cada pacient.
Què és exactament la retrognàtia?
La retrognàtia descriu una posició endarrerida d’un maxil·lar respecte a les estructures facials de referència. Tot i que també pot afectar el maxil·lar superior, habitualment s’utilitza aquest terme per parlar d’una mandíbula situada massa enrere.
En observar el perfil, el mentó pot semblar poc projectat i el rostre pot presentar una forma més convexa. A la boca, les dents superiors poden quedar aparentment molt avançades respecte a les inferiors, encara que aquesta relació depèn també de la posició i de la inclinació de les dents.
És important diferenciar la retrognàtia de la micrognàtia. La primera fa referència a la posició de la mandíbula. La segona, a una mida mandibular més petita del que s’espera. Poden coexistir, però no són el mateix. Tampoc tots els mentons poc prominents indiquen una retrognàtia, la forma del mentó i els teixits tous poden influir en l’aparença del perfil.
El prognatisme mandibular. Què és i com es tracta
Factors genètics i desenvolupament facial
La forma del rostre i la relació entre els maxil·lars tenen un component hereditari. Per això, algunes característiques mandibulars poden repetir-se entre membres d’una mateixa família. Durant el creixement, el maxil·lar superior i la mandíbula no sempre es desenvolupen al mateix ritme. Si la mandíbula creix menys o es manté en una posició més posterior, pot aparèixer una discrepància entre totes dues estructures.
En alguns casos, la retrognàtia forma part d’una alteració congènita més complexa. No obstant això, moltes persones la presenten sense cap síndrome associada.
Hàbits i altres factors relacionats
Els hàbits orals prolongats, com la succió del dit, poden modificar la posició de les dents i contribuir a determinades maloclusions. Tanmateix, no s’han de considerar automàticament la causa d’una retrognàtia òssia. La respiració oral persistent també mereix una valoració, especialment en infants. Pot coexistir amb problemes de desenvolupament facial, però cal estudiar-ne l’origen i evitar atribuir tota l’alteració mandibular a un únic factor.
Quins signes poden fer sospitar una retrognàtia?
La retrognàtia pot detectar-se per l’aspecte del perfil o durant una revisió odontològica
• Un mentó que sembla situat massa enrere
• Una distància horitzontal augmentada entre les dents anteriors superiors i inferiors
• Dificultat per tancar els llavis còmodament en repòs
• Un encaix dental que dificulta mossegar alguns aliments
• Una sensació de desequilibri entre la part superior i la part inferior del rostre
Aquests signes no permeten confirmar el diagnòstic per si sols. Per exemple, les dents superiors poden estar inclinades cap endavant sense que existeixi una mandíbula endarrerida. Per aquest motiu, l’exploració ha de distingir el component dental del component esquelètic.
Què és i com es tracta la sobremossegada o sobreoclusió?
Coneix els nostres tractaments
estem equipats amb la tecnologia més recent i les tècniques més innovadores per garantir-te resultats excel·lents.
Com pot afectar la salut i el benestar?
Masticació
Quan la retrognàtia s’acompanya d’una maloclusió, el contacte entre les dents pot ser menys eficient. Algunes persones tenen dificultats per tallar aliments amb les dents anteriors o per trobar una mossegada còmoda. També poden existir contactes dentals desfavorables o desgast, però aquests problemes depenen de diversos factors i no apareixen necessàriament en totes les persones amb retrognàtia.
Respiració durant el son
Una mandíbula endarrerida pot contribuir a reduir l’espai disponible per a la via aèria superior. En determinades persones, això pot afavorir problemes respiratoris durant el son.
Ara bé, tenir retrognàtia no significa tenir apnea del son. Si hi ha roncs intensos, pauses respiratòries observades o somnolència diürna marcada, cal una valoració específica. L’aspecte del perfil o una radiografia dental no són suficients per diagnosticar aquest trastorn.
La relació entre la salut bucal i la qualitat del son
Aparença facial i confiança personal
La projecció del mentó influeix en l’equilibri del perfil. Algunes persones viuen aquesta característica amb naturalitat, mentre que altres senten incomoditat amb la seva aparença. La valoració ha de tenir en compte aquesta dimensió personal, sense presentar una característica facial com un defecte que obligatòriament s’hagi de corregir.
Com es diagnostica la retrognàtia?
El diagnòstic comença amb una exploració del rostre, de la boca i de la mossegada. El professional observa el perfil, la relació entre els maxil·lars, la posició de les dents i el tancament dels llavis. Quan està indicat, es poden utilitzar fotografies, registres digitals de la dentició i radiografies. L’estudi cefalomètric permet analitzar les relacions entre les estructures òssies i dentals.
En infants i adolescents, també és essencial valorar quant creixement queda. Aquesta informació pot modificar tant el moment d’iniciar el tractament com les opcions disponibles.
Quines opcions de tractament existeixen?
Tractament durant el creixement
En alguns pacients que encara estan creixent, es poden utilitzar aparells funcionals per millorar la relació entre els maxil·lars i la mossegada. La seva indicació depèn del tipus d’alteració i del moment de desenvolupament. Els resultats combinen efectes dentals i, en determinats casos, canvis esquelètics. Per això, no és adequat prometre que qualsevol aparell farà créixer la mandíbula de manera suficient o evitarà sempre una cirurgia futura.
Ortodòncia infantil. Clau per a una salut bucodental òptima
Ortodòncia en adults
Quan el creixement ja ha acabat, l’ortodòncia pot alinear les dents i millorar l’encaix dental. En discrepàncies seleccionades, permet compensar parcialment la relació entre els maxil·lars. Aquesta compensació té límits. Moure les dents no equival a avançar tota la mandíbula. El pla de tractament ha de considerar la mossegada, el perfil i la salut dels teixits que envolten les dents.
Brackets o alineadors invisibles, quina és la millor opció per a tu?
Cirurgia ortognàtica
En adults amb una discrepància esquelètica important, es pot valorar la cirurgia ortognàtica, sovint combinada amb ortodòncia. Aquesta intervenció permet modificar la posició dels maxil·lars per millorar-ne la relació. La genioplàstia, en canvi, modifica la forma o la projecció del mentó. Pot tenir una indicació concreta, però per si sola no corregeix la relació dental entre el maxil·lar superior i la mandíbula.
La importància d’una valoració individualitzada
No totes les retrognàties necessiten el mateix tractament, ni totes requereixen una intervenció. Una alteració lleu, sense dificultats funcionals i amb una mossegada estable, pot tenir necessitats molt diferents d’una discrepància important.
Contacta amb nosaltres i demana la teva cita
La valoració odontològica i ortodòntica permet entendre què està passant i decidir si convé observar l’evolució o plantejar un tractament. Quan cal, la participació d’altres professionals ajuda a abordar els aspectes quirúrgics o respiratoris. L’objectiu és trobar una opció proporcionada que respecti la salut, les expectatives i les característiques de cada persona.
A la nostra Clínica dental a Vilanova del Camí t'oferim els millors tractaments dentals personalitzats i de qualitat. Comptem amb un equip de professionals en Odontologia altament qualificats que t'ajudaran en tot el que necessitis.