La necrosi pulpar és una afecció dental seriosa que sovint passa desapercebuda fins que el dany és important. Es produeix quan la polpa del dent —el teixit viu situat a l’interior, que conté nervis i vasos sanguinis— mor a causa d’una lesió, una càries profunda o una infecció prolongada.
Aquesta mort del teixit intern no només provoca dolor o molèsties, sinó que pot afectar l’arrel i fins i tot posar en risc altres dents si no es tracta a temps.
Què és exactament la polpa dental?
La polpa és el cor del dent. Es troba dins la cambra pulpar i s’estén fins a les arrels mitjançant uns conductes molt fins. Té una funció essencial: nodreix el dent durant el seu desenvolupament i transmet sensacions com el fred, la calor o el dolor. Quan aquest teixit es veu compromès, el dent deixa de ser “viu” i perd la seva capacitat de resposta.
La necrosi pulpar implica la mort total o parcial d’aquest teixit. Un cop es produeix, la polpa deixa de tenir circulació sanguínia i ja no pot regenerar-se per si sola, de manera que requereix un tractament odontològic específic.
T'interessa: Manteniment periodontal: en què consisteix i per què és important
Causes principals de la necrosi pulpar
Hi ha diverses raons per les quals la polpa pot necrosar-se, però les més habituals són:
Càries profundes
Quan una càries no es tracta a temps, els bacteris travessen l’esmalt i la dentina fins arribar a la polpa, provocant una inflamació (pulpitis) que, si no es controla, pot acabar amb la mort del teixit.
T'interessa: Causes més habituals de les càries
Traumatismes dentals
Un cop fort, fins i tot sense fractura visible, pot interrompre el subministrament sanguini al dent i provocar una necrosi amb el pas del temps.
Tractaments repetits
Les intervencions dentals successives o les vibracions constants (per exemple, en el cas d’un bruxisme intens) poden irritar o danyar la polpa.
Infeccions bacterianes o abscesos
Una infecció que arriba fins a l’arrel pot matar progressivament el teixit pulpar.
Coneix els nostres tractaments
estem equipats amb la tecnologia més recent i les tècniques més innovadores per garantir-te resultats excel·lents.
Símptomes més habituals
La necrosi pulpar pot presentar-se de maneres molt diverses. Al principi, el pacient pot notar dolor intens i punxant, especialment amb els estímuls tèrmics (fred o calor). Amb el temps, quan la polpa mor, el dolor pot desaparèixer completament, cosa que porta molts pacients a creure erròniament que el problema ha desaparegut.
Altres símptomes freqüents són
• Enfosquiment del dent afectat
• Sensibilitat a la pressió o al mossegar
• Inflor o presència d’un petit bony a la geniva (fístula)
• Mal alè o sabor desagradable persistent
Quan la infecció es propaga, pot formar-se un abscés dental, amb dolor agut, inflamació i fins i tot febre. En aquests casos, cal actuar ràpidament.
Diagnòstic
El dentista pot diagnosticar una necrosi pulpar mitjançant diverses proves: radiografies, test de vitalitat pulpar (amb fred o corrent elèctric) i exploració clínica. Sovint, la radiografia mostra un enfosquiment a la zona de l’arrel o una pèrdua d’os al voltant, indicant una infecció apical.
Tractament de la necrosi pulpar
El tractament més comú és la endodòncia o “tractament de conductes”. Aquest procediment consisteix a eliminar la polpa morta, netejar a fons els conductes radiculars i segellar-los amb un material biocompatible per evitar una nova infecció.
En casos més avançats o quan el dent no pot salvar-se, és necessari procedir a una extracció dental. Posteriorment, es pot reemplaçar amb un implant o una pròtesi per mantenir la funcionalitat i l’estètica.
Després del tractament, és recomanable col·locar una corona dental per protegir el dent, ja que després de l’endodòncia pot quedar més fràgil.
Prevenció
Prevenir la necrosi pulpar és relativament senzill si es mantenen bons hàbits d’higiene i es fan revisions periòdiques
• Raspallar-se les dents dues o tres vegades al dia.
• Utilitzar fil dental diàriament.
• Evitar aliments molt ensucrats o àcids.
• Acudir al dentista cada sis mesos per detectar càries o problemes inicials.
• Portar protector bucal en esports de contacte per evitar traumatismes.
Resumint, la necrosi pulpar és una patologia silenciosa però potencialment greu. Tot i que pot semblar que el dolor desapareix, en realitat indica que el dent ha perdut la seva vitalitat. El diagnòstic precoç i el tractament adequat permeten conservar la peça i evitar complicacions més serioses. La millor eina contra la necrosi pulpar és la prevenció i la revisió dental regular. Una atenció a temps pot ser la diferència entre salvar un dent o perdre’l.
A la nostra Clínica dental a Vilanova del Camí t'oferim els millors tractaments dentals personalitzats i de qualitat. Comptem amb un equip de professionals en Odontologia altament qualificats que t'ajudaran en tot el que necessitis.