L’eritoplàsia és una lesió de la mucosa oral que, tot i ser relativament rara en comparació amb altres alteracions bucals, desperta una atenció especial dins de l’odontologia i la medicina per la seva elevada probabilitat de transformació maligna.
És considerada una lesió precancerosa d’alt risc, amb una taxa de progressió a carcinoma escatós significativament més alta que la d’altres lesions similars, com la leucoplàsia.
Definició i característiques clíniques
El terme “eritoplàsia” descriu una placa o àrea vermellosa ben delimitada, generalment de superfície llisa, vellutada o lleugerament granular, que no pot ser atribuïda a cap altra patologia coneguda de la mucosa oral. La seva aparença és fruit d’una marcada atròfia epitelial i de la presència de capil·lars prominents a la làmina pròpia, que confereixen aquest color vermell intens.
A diferència d’altres lesions blanquinoses o mixtes, l’eritoplàsia es caracteritza per la seva uniformitat cromàtica i la dificultat per ser eliminada mitjançant rascat. Sol aparèixer de manera solitària, tot i que en alguns casos pot coexistir amb zones de leucoplàsia, situació que es denomina eritroleucoplàsia o leucoplàsia verda, la qual també presenta un risc alt de malignització.
Localitzacions més habituals
Les zones més freqüentment afectades són aquelles amb mucosa no queratinitzada i amb major susceptibilitat a irritacions o traumatismes:
• El sòl de la boca.
• La cara ventral de la llengua.
• El paladar tou.
• La mucosa retromolar.
Aquestes localitzacions coincideixen amb àrees de major incidència de carcinoma oral, fet que reforça la necessitat de considerar l’eritoplàsia com un signe d’alarma clínica.
Coneix els nostres tractaments
estem equipats amb la tecnologia més recent i les tècniques més innovadores per garantir-te resultats excel·lents.
Etiologia i factors de risc
Tot i que no sempre es pot identificar una causa única, diversos factors s’han associat amb l’aparició de l’eritoplàsia:
Consum de tabac
Tant en forma de cigarretes com de tabac sense combustió (vapejadors)
Ingesta crònica d’alcohol
Que potencia l’efecte carcinogen del tabac.
Mala higiene oral i irritacions cròniques
Com les provocades per pròtesis mal ajustades.
Deficiències nutricionals
Especialment de vitamines A i B.
Infecció per virus del papil·loma humà (VPH)
Que en alguns casos s’ha vinculat amb lesions precanceroses i carcinomes de la cavitat oral.
Cal destacar que, en moltes ocasions, l’eritoplàsia apareix sense un factor desencadenant clar, cosa que incrementa la complexitat del seu estudi i seguiment.
Histopatologia i risc de malignització
L’examen histopatològic és fonamental per establir el diagnòstic definitiu. En la gran majoria de casos, l’eritoplàsia presenta displàsia epitelial moderada o greu, carcinoma in situ o, fins i tot, carcinoma invasiu. Les estadístiques mostren que més del 80-90% de les eritoplàsies presenten algun grau de transformació maligna en el moment del diagnòstic o durant el seguiment, fet que la converteix en la lesió precancerosa amb major potencial de malignització dins la cavitat oral.
A nivell histològic, es poden observar característiques com:
• Atròfia epitelial amb pèrdua de l’estrat còrni.
• Alteracions nuclears i cel·lulars pròpies de la displàsia.
• Increment de l’activitat mitòtica.
Diagnòstic
El diagnòstic clínic s’estableix a partir de la inspecció visual i la impossibilitat d’atribuir la lesió a altres causes (candidiasi eritematosa, lichen planus, úlcera traumàtica, etc.). Tot i això, la confirmació només es pot obtenir mitjançant biòpsia i examen histopatològic.
És recomanable prendre la mostra de la zona més representativa de la lesió i, si és extensa, realitzar diverses biòpsies per no passar per alt àrees de carcinoma invasiu.
Tractament
Donat l’alt risc de transformació maligna, el tractament de l’eritoplàsia ha de ser sempre actiu i no expectant. Les opcions terapèutiques inclouen:
• Excisió quirúrgica completa de la lesió, amb marges de seguretat.
• Crioteràpia o làser de CO₂, en lesions més petites o superficials.
• En alguns casos, pot ser necessària una resecció més àmplia si es confirma carcinoma invasiu.
A més, és imprescindible eliminar els factors de risc associats: abandonar el consum de tabac i alcohol, millorar la higiene oral i corregir possibles traumatismes mecànics.
Seguiment
El seguiment regular és essencial, ja que fins i tot després de l’excisió completa poden aparèixer recidives o noves lesions en altres punts de la cavitat oral. Les revisions periòdiques permeten detectar precoçment qualsevol canvi sospitós.
Resumint, l’eritoplàsia és una lesió poc freqüent però de gran rellevància clínica, ja que representa l’alerta més evident davant d’un possible carcinoma oral. El seu diagnòstic precoç i el tractament immediat poden marcar la diferència en el pronòstic del pacient. Per aquest motiu, qualsevol àrea vermellosa persistent a la mucosa oral ha de ser explorada amb deteniment i sotmesa a biòpsia per descartar la presència de displàsia o carcinoma.
En definitiva, la clau per afrontar l’eritoplàsia és la detecció precoç, el tractament radical i el seguiment continuat, combinats amb la prevenció mitjançant la reducció dels factors de risc.
A la nostra Clínica dental a Vilanova del Camí t'oferim els millors tractaments dentals personalitzats i de qualitat. Comptem amb un equip de professionals en Odontologia altament qualificats que t'ajudaran en tot el que necessitis.