La fenestració dental és un procediment quirúrgic que permet descobrir una dent que ha quedat retinguda sota la geniva o dins de l’os i que no ha erupcionat amb normalitat. Sovint forma part d’un tractament d’ortodòncia i té com a objectiu facilitar que aquesta peça es desplaci progressivament fins a ocupar la seva posició a l’arcada dental.
Quan una dent definitiva no apareix en el moment esperat, és important estudiar-ne la situació.
La manca d’espai, una orientació inadequada o la presència d’un obstacle poden dificultar-ne la sortida. La fenestració pot ajudar a conservar aquesta dent natural, sempre que la seva posició i les condicions de la boca permetin un tractament viable.
En què consisteix la fenestració dental?
La intervenció consisteix a crear un accés a la corona de la dent inclosa. Per fer-ho, el professional desplaça o retira una petita porció de geniva i, quan és necessari, elimina una quantitat limitada de l’os que cobreix la peça. Una vegada descoberta, sovint s’hi adhereix un petit botó o bràquet connectat a una cadena. Aquest dispositiu permet que l’ortodontista apliqui forces suaus i controlades per guiar la dent cap al lloc que li correspon.
La cirurgia no col·loca la peça directament en la seva posició definitiva. El desplaçament es produeix després, de manera gradual, gràcies al tractament ortodòntic i als ajustos que es fan durant les revisions. Els canins superiors són una de les peces que més habitualment necessiten aquest procediment. Poden quedar retinguts cap al paladar o cap a la part externa de l’arcada, sense arribar a sortir correctament.
Per què una dent pot quedar retinguda?
L’erupció dental necessita una trajectòria adequada i espai suficient. Quan aquestes condicions no es compleixen, una dent pot quedar parcialment o totalment inclosa.
Manca d’espai
Si no hi ha prou lloc a l’arcada, les dents poden superposar-se, girar-se o desplaçar-se. En alguns casos, aquesta falta d’espai també dificulta l’erupció d’una peça definitiva. Per això, abans de plantejar una fenestració, cal valorar com es distribuiran les dents i quin espai necessitarà la peça retinguda. Descobrir-la sense preparar el seu lloc pot dificultar el tractament posterior.
Apinyament dental. Causes, conseqüències i tractaments
Presència de dents supernumeràries
Les dents supernumeràries són peces addicionals que es desenvolupen a més de les habituals. Segons la seva localització, poden ocupar espai o bloquejar el recorregut d’una altra dent.
Quan existeix aquest obstacle, el professional estudia si cal retirar-lo i comprova quines possibilitats té la dent definitiva d’erupcionar. En determinats casos, pot ser necessari combinar l’extracció de la peça addicional amb ortodòncia i fenestració.
Dents supernumeràries. Problemes que poden causar i tractaments
Posició o trajectòria inadequades
Una dent també pot quedar inclosa perquè es desenvolupa amb una inclinació que impedeix la sortida normal. La seva relació amb les arrels veïnes i amb les estructures òssies condiciona les possibilitats de tractament.
Aquestes situacions no sempre provoquen dolor. De vegades es detecten durant una revisió, quan es comprova que una dent definitiva no ha aparegut o que una peça de llet es manté més temps del que seria esperable.
Coneix els nostres tractaments
estem equipats amb la tecnologia més recent i les tècniques més innovadores per garantir-te resultats excel·lents.
Com es diagnostica una dent inclosa?
El diagnòstic comença amb una exploració de la boca i una valoració del desenvolupament de la dentició. L’odontòleg comprova quines peces han erupcionat, quin espai existeix i si hi ha signes que facin sospitar una retenció.
Contacta amb nosaltres i demana la teva cita
Les proves d’imatge permeten localitzar la dent i estudiar-ne l’orientació. Les radiografies convencionals poden aportar la informació necessària en molts casos. Si no són suficients i el resultat pot modificar el tractament, es pot valorar una exploració tridimensional.
També s’analitzen l’estat de les arrels, la proximitat amb altres dents i les condicions dels teixits. Amb aquesta informació, l’equip decideix si és possible guiar la peça cap a l’arcada o si convé considerar altres alternatives.
La preparació ortodòntica abans de la fenestració
La coordinació entre l’ortodontista i el professional que realitza la cirurgia és essencial. Sovint, abans de descobrir la dent, cal crear o mantenir l’espai on s’haurà de col·locar.
Hi ha diferents maneres d’obtenir aquest espai. En casos seleccionats, una reducció interproximal controlada de l’esmalt, coneguda com a *stripping*, pot aportar petites quantitats d’espai entre les dents. La seva utilitat depèn de les característiques de cada boca i no és un pas obligatori abans de la fenestració.
Stripping dental. Què és i quan es recomana?
Quan la manca d’espai és més important, el pla ortodòntic pot requerir altres mesures. En determinades situacions es valora l’extracció d’alguna peça, però aquesta decisió necessita un estudi individualitzat de la mossegada, l’alineació i la salut dental. Tenir un caní inclòs no implica, per si sol, que sigui necessari extreure premolars.
L’extracció de premolars. Quan i per què es realitza?
Com es fa la intervenció?
La tècnica quirúrgica depèn de la profunditat i la posició de la dent. Es pot realitzar amb anestèsia local, tot i que, segons la complexitat, l’edat i les necessitats del pacient, es poden valorar altres opcions anestèsiques. El professional accedeix a la corona i prepara la superfície on s’adherirà el dispositiu de tracció, si està indicat. Segons el cas, la dent pot quedar parcialment descoberta o tornar a quedar coberta per la geniva, mantenint accessible la cadena.
Després de la cirurgia, l’equip estableix el calendari de controls i decideix quan començar o continuar la tracció ortodòntica.
Recuperació i cures després de la fenestració
Durant els primers dies poden aparèixer inflamació, sensibilitat, molèsties o un petit sagnat. La intensitat varia segons l’abast de la intervenció i la resposta de cada persona. Cal seguir les indicacions rebudes sobre higiene, alimentació, medicació i activitat física. Habitualment es recomanen aliments tous al començament i evitar mastegar directament sobre la zona operada.
També és important no manipular la ferida, els punts ni la cadena. Si el dispositiu es desprèn, cal comunicar-ho a la clínica perquè es valori com continuar el tractament.
Els analgèsics, els col·lutoris i els antibiòtics només s’han d’utilitzar segons la pauta professional. Si apareixen febre, supuració, dolor que augmenta, inflamació progressiva o sagnat persistent, cal contactar amb l’equip que ha fet la intervenció.
Quant dura el tractament complet?
La cicatrització de la zona operada i la col·locació de la dent tenen ritmes diferents. Encara que les molèsties quirúrgiques disminueixin, el moviment ortodòntic pot necessitar mesos i prolongar-se més en els casos complexos. La durada depèn de la distància que ha de recórrer la peça, de la seva inclinació, de l’espai disponible i de la resposta dels teixits. En alguns casos, la dent no es mou com s’esperava, per exemple si presenta anquilosi, una unió anòmala entre l’arrel i l’os.
Les revisions permeten comprovar l’evolució i adaptar el pla quan sigui necessari. Detectar una alteració de l’erupció a temps facilita estudiar les opcions disponibles i plantejar un tractament orientat a conservar la dent, protegir les peces veïnes i mantenir una mossegada funcional.
A la nostra Clínica dental a Vilanova del Camí t'oferim els millors tractaments dentals personalitzats i de qualitat. Comptem amb un equip de professionals en Odontologia altament qualificats que t'ajudaran en tot el que necessitis.