L’agenèsia dental és una alteració del desenvolupament en què una o més dents no arriben a formar-se. No es tracta d’una dent que s’ha perdut per càries, traumatisme o extracció, sinó d’una peça que mai no s’ha desenvolupat dins l’os maxil·lar o mandibular.
És una de les anomalies dentals congènites més freqüents i pot afectar tant la dentició temporal com la permanent, tot i que és molt més habitual en les dents definitives. Diverses revisions científiques situen la prevalença global de la hipodòncia al voltant del 6,4%, encara que les xifres varien segons la població estudiada i si s’inclouen o no els tercers molars.
En odontologia es fan servir diferents termes segons el nombre de dents absents. Quan falten fins a sis dents permanents, excloent habitualment els queixals del seny, es parla d’hipodòncia. Quan en falten més de sis, s’utilitza el terme oligodòncia. La situació més extrema, molt poc freqüent, és l’anodòncia, que implica l’absència total de dents.
Quines dents solen faltar amb més freqüència?
L’agenèsia dental pot aparèixer en qualsevol zona de la boca, però no totes les dents tenen el mateix risc. Les peces més afectades acostumen a ser els segons premolars, sobretot inferiors, i els incisius laterals superiors. També és relativament freqüent l’absència dels tercers molars, encara que molts estudis els exclouen perquè la seva absència és molt comuna i no sempre té implicacions funcionals importants.
Quan falta un incisiu lateral superior, el problema sol ser més visible perquè afecta directament l’estètica del somriure. En canvi, quan l’agenèsia afecta un premolar, pot passar més desapercebuda durant la infància, sobretot si la dent de llet es manté a la boca durant més temps del que seria habitual.
T'interessa: Edentulisme. Causes, prevenció y tractaments
Causes de l’agenèsia dental
La causa principal de l’agenèsia dental és genètica. En molts casos hi ha antecedents familiars. Pares, mares, germans o altres familiars que també presenten absència congènita d’alguna dent. La formació dental és un procés complex, regulat per múltiples gens i senyals moleculars. Si alguna d’aquestes instruccions falla durant el desenvolupament embrionari, el germen dental pot no formar-se correctament. També pot aparèixer associada a síndromes genètiques o alteracions del desenvolupament, com algunes formes de displàsia ectodèrmica, fissura labiopalatina o altres condicions craniofacials. Això no vol dir que totes les persones amb agenèsia dental tinguin una síndrome; de fet, molts casos són aïllats i només afecten una o dues dents.
Altres factors, com determinades alteracions durant l’embaràs, exposicions ambientals o problemes en les primeres fases del desenvolupament, també s’han estudiat, però el component hereditari continua sent el més rellevant en la majoria de casos.
Coneix els nostres tractaments
estem equipats amb la tecnologia més recent i les tècniques més innovadores per garantir-te resultats excel·lents.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de l’agenèsia dental es fa mitjançant l’exploració clínica i, sobretot, amb proves radiogràfiques. Una ortopantomografia, és a dir, una radiografia panoràmica de la boca, permet observar si les dents permanents estan formant-se dins l’os o si realment no existeix el germen dental.
En la infància, un senyal d’alerta pot ser que una dent de llet no caigui quan ja hauria de fer-ho, o que hi haja espais anormals entre dents. També pot detectar-se durant una revisió d’ortodòncia, especialment quan el nen o adolescent presenta una mossegada irregular, dents desplaçades o falta d’espai.
El diagnòstic precoç és important perquè permet planificar millor el tractament. No és el mateix actuar quan encara hi ha creixement facial que quan el pacient ja és adult. En edats primerenques, l’odontopediatra i l’ortodoncista poden decidir si convé mantenir la dent temporal, tancar l’espai amb ortodòncia o conservar-lo per a una futura rehabilitació protètica.
Conseqüències funcionals i estètiques
L’agenèsia dental no és només una qüestió estètica. L’absència d’una o diverses peces pot modificar l’equilibri de tota l’arcada dental. Les dents veïnes poden inclinar-se cap a l’espai buit, les dents antagonistes poden extruir-se i la mossegada pot alterar-se. Això pot provocar dificultats masticatòries, desgast desigual, problemes d’oclusió i més risc d’acumulació de placa en zones mal alineades.
Quan afecta dents anteriors, la repercussió estètica pot ser important. Un somriure amb espais visibles o amb dents petites i desproporcionades pot afectar l’autoestima, sobretot en adolescents. A més, en alguns casos pot influir en la pronunciació de determinats sons, encara que això depèn de quines dents falten i de l’adaptació de cada persona.
També és habitual que l’agenèsia es relacioni a altres anomalies dentals, com dents més petites del normal, dents amb forma cònica, erupcions retardades o alteracions en la posició de les peces. Per això és recomanable fer una valoració completa, no només mirar la dent que falta.
T'interessa: Dents supernumeràries. Problemes que poden causar i tractaments
Tractaments possibles
El tractament depèn de l’edat del pacient, del nombre de dents absents, de la zona afectada, de l’estat de les dents temporals, de l’oclusió i de les expectatives estètiques. No hi ha una única solució vàlida per a tots els casos.
Una opció és el tractament ortodòntic per tancar espais. Per exemple, si falta un incisiu lateral superior, en alguns pacients es pot moure el caní cap a aquesta posició i remodelar-lo estèticament perquè s’assemble més a un incisiu. Aquesta alternativa evita implants, però requereix una planificació molt precisa. Una altra possibilitat és mantenir l’espai per col·locar en el futur una pròtesi, un pont adhesiu o un implant dental. Els implants solen plantejar-se quan el creixement facial ja ha finalitzat, perquè col·locar-los massa prompte pot generar problemes estètics i funcionals amb el pas del temps.
En alguns casos, especialment si la dent de llet està sana i ben integrada, es pot conservar durant anys. Aquesta decisió ha de controlar-se periòdicament, perquè les dents temporals poden desgastar-se, reabsorbir-se o perdre estabilitat.
També poden utilitzar-se tractaments restauradors com composites, carilles o corones per millorar la forma i la proporció de les dents presents. Quan hi ha oligodòncia o casos més complexos, el tractament sol requerir un equip multidisciplinari amb odontopediatria, ortodòncia, prostodòncia, cirurgia oral i, en alguns casos, genètica clínica.
Es pot prevenir?
L’agenèsia dental, quan té origen genètic, no es pot prevenir. El que sí es pot fer és detectar-la a temps i evitar que genere problemes majors. Les revisions dentals durant la infància són essencials, especialment si hi ha antecedents familiars de dents ausents, dents de llet que no cauen o espais anormals.
Resumint, l’agenèsia dental és una alteració congènita relativament freqüent que pot tenir conseqüències funcionals, estètiques i emocionals. Encara que moltes vegades afecta només una o dues dents, convé no minimitzar-la. Un diagnòstic precoç i una planificació adequada permeten escollir la millor estratègia: mantenir dents temporals, tancar espais amb ortodòncia, preparar una futura rehabilitació o combinar diferents tractaments.
A la nostra Clínica dental a Vilanova del Camí t'oferim els millors tractaments dentals personalitzats i de qualitat. Comptem amb un equip de professionals en Odontologia altament qualificats que t'ajudaran en tot el que necessitis.